Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat educativa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat educativa. Mostrar tots els missatges

18 d’oct. 2009

Les escoles actuaran davant la grip A com amb qualsevol altra malaltia

Data: 2 de setembre de 2009.

Font: El Periódico de Catalunya.

Notícia: Les escoles actuaran davant la grip A com amb qualsevol altra malaltia.

Les escoles actuaran davant la grip A com amb qualsevol altra malaltia

• El Govern i les autonomies pacten mantenir els col·legis oberts llevat d’una situació excepcional .

• Les autoritats educatives rebutgen per ara reforçar les plantilles de professors amb substituts.

Com a regla general les aules i els col·legis es mantindran oberts, com davant qualsevol altra grip i com qualsevol altre any, quan arribi la prevista epidèmia de grip A. Els ministres d’Educació i Sanitat, Ángel Gabilondo i Trinidad Jiménez, van arribar ahir «per unanimitat» a aquesta posició de consens amb els consellers autonòmics d’Educació que inclou que cada centre, en coordinació amb la seva conselleria, decidirà sobre la marxa què fer en situacions excepcionals, si és que arriben a produir-se.
En la reunió sectorial extraordinària celebrada ahir per unificar criteris amb vista a l’inici del pròxim curs escolar, els responsables educatius també van pactar mantenir les dates previstes d’obertura de les aules, com dilluns havien recomanat els responsables sanitaris. El consens inclou Navarra, que havia anunciat que arrencaria el curs escolar de forma escalonada però ara actuarà com la resta. «No hi ha motiu, ni clínic ni epidemiològic, per endarrerir el curs escolar», va assegurar contundent Gabilondo. La tesi del ministre, recolzada pels consellers, és que canviar el calendari i tancar aules equival a paralitzar el país.


MESURES PROPORCIONALS / Els consellers també es van comprometre a no incloure en els protocols autonòmics un nombre o percentatge d’alumnes contagiats que automàticament impliqui un tancament de les aules com han fet països com França. Jiménez va explicar que en cas de contagi en algun centre es prendran «les mesures proporcionals a cada situació», és a dir, enviant els alumnes a casa, d’acord amb les conselleries de Sanitat i Educació de cada comunitat. El ministre d’Educació va assegurar que «tampoc s’ha donat cap indicació per reforçar les plantilles de docents, perquè de moment no s’han d’arbitrar mesures excepcionals».
Els dos ministres van anunciar la creació d’una comissió de seguiment que s’encarregarà d’analitzar la situació del contagi en alumnes i personal docent. També es van comprometre a l’elaboració d’una guia de «recomanacions bàsiques» que posaran en mans de professors, pares i alumnes de tots els centres escolars abans d’una setmana. La guia se centrarà en consells sanitaris i de comportament i servirà de suport als protocols que estan elaborant les conselleries, «sense envair en cap moment les seves competències».

PORTA OBERTA / Jiménez va deixar oberta la porta a prendre decisions en el sentit contrari de les adoptades «si les circumstàncies canvien». Qualsevol modificació en el plantejament actual, segons va explicar, «queda a expenses de l’evolució de la pandèmia» i les decisions «hauran de passar per la comissió de seguiment», en què estan representades totes les comunitats autònomes.
L’exclusió dels professors i dels nens dels grups que rebran les primeres vacunes no és, segons la ministra, una decisió política, sinó basada en l’eficàcia científica. «A tot Europa –va fer notar– no hi ha cap país que hagi inclòs els nens ni el personal docent en els grups de risc». «No excloem ningú. Adoptarem les decisions que hàgim de prendre en funció de l’evolució de la pandèmia», va dir la ministra davant una possible ampliació de la població diana.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, va explicar que tant el seu departament com el de Salut estaven treballant en la línia pactada ahir, i que els pròxims dies enviaran directrius als responsables dels centres. Al seu parer, la conferència sectorial ja va permetre apreciar la coincidència de totes les comunitats en els «criteris de fons» per afrontar la pandèmia. «La ciutadania pot estar segura que s’estan adoptant totes les mesures que estan a les nostres mans i que pretenem assegurar que els efectes socials i globals seran mínims», va assegurar Maragall.

Explicació de les idees principals de la notícia:

Aquesta noticia tracta sobre la grip A i com afecta a les escoles aquesta nova pandèmia.

Segons la notícia escollida, els Ministres espanyols van arribar a un acord sobre el començament del nou curs escolar. Aquests van decidir que el curs començaria amb normalitat, excepte Navarra, que va anunciar que arrencaria d’una forma escalonada. Això significava que els alumnes havien d’incorporar-se de mica en mica al llarg de les tres primeres setmanes de setembre. Els primers en començar serien els de primer cicle de primària, a continuació el segon i tercer cicle de primària, i els últims els de secundària. Amb aquest sistema s’intentava garantir una atenció òptima a la població que s’infectés del virus de la grip A. Aquesta nova mesura de Navarra no afectaria ni a l’educació infantil, ni als ensenyances musicals, d’idiomes o danses. Finalment, Navarra, va decidir actuar com la resta de les escoles espanyoles, “ja que no hi havia motiu, ni clínic ni epidemiològic per dur a terme aquest inici de curs” segons deia Gabilondo (ministre d’Educació i Sanitat).

Les mesures escollides van ser: que encara que hi hagués un nombre d’alumnes contagiats no implicaria el tancament de les aules, cosa que a França van decidir implantar. En cas que es produís un contagi s’aplicarien les mesures proporcionals a cada situació, es repartiria una guia de recomanacions bàsiques contra la grip A per pares, alumnes i professors, en la qual hi hauria els consells sanitaris. Finalment, van decidir que depenent de l’evolució de la pandèmia les mesures serien unes o altres.

Reflexió-comentari personal:

Les mesures establertes pels Ministres espanyols, són unes mesures correctes perquè creiem que garanteixen la seguretat dels nois i les noies de les escoles, ja que no els ha d’afectar d’una manera principal la nova pandèmia. Això no vol dir que no es prenguin mesures contra alumnes contagiats, com per exemple que s’estiguin a casa fins que els símptomes hagin disminuït. Per una part Navarra ens sembla que volia establir unes mesures massa estrictes perquè el que han d’intentar ara és integrar aquesta nova pandèmia a la vida normal dels nens per tal que no afecti, i fent una entrada a l’escola de manera escalonada és donar una importància principal a la grip, la qual cosa creiem que no s’ha de realitzar ja que no cal que els nens tinguin por de la nova grip però si cal que sàpiguen i que els ensenyin quines mesures poden utilitzar per tal de no afavorir el creixement de la grip A, la qual cosa amb els tríptics repartits entre famílies seria un gran avenç ja que podrien aplicar aquestes mesures tant en la escola com a casa.

Nom: Clara Viñas i Mireia Pérez García

13 d’oct. 2009

Seguiment i anàlisi de l’actualitat educativa a través de la premsa escrita

França ofereix diners als estudiants per anar a classe

DATA: 5.10.09

FONT: Diari "El periódico”

Després de fracassar amb els mètodes repressius, França ha decidit aplicar aquesta lògica en la lluita contra el creixent absentisme escolar. Per incentivar l’assistència a classe dels alumnes, tres instituts situats en barris difícils de la perifèria de París ofereixen recompenses fins a un màxim de 10.000 euros per classe.

A l’institut professional Bobigny, en plena banlieue, una classe iniciarà el curs amb un saldo fictici de 2.000 euros. Aquesta quantitat augmentarà en 2.000 euros més cada dos mesos sempre que els alumnes s’asseguin darrere els seus pupitres de forma assídua. Si el 100% dels estudiants hi és present, hi haurà una prima suplementària de 1.200 euros. La resta d’incentius econòmics dependran del comportament i del rendiment. Si no, no hi ha pot. Però només per prestar-se al joc, tenen assegurats els 2.000 euros inicials.

En el cas que l’experiència funcioni, el pròxim curs s’estendrà a 30 instituts més. El Govern està decidit, tot i la polèmica que ha aixecat el mètode. Hi ha experts que clamen contra un principi que jutgen «perillós», però altres ho consideren positiu. «Pagar per obligar els alumnes a anar a classe implica exonerar les escoles de la seva tasca d’interessar. Es converteix en una educació bancària», va protestar Philipe Meirieu, investigador en Ciències de l’Educació.

L’abandonament dels estudis està relacionat amb l’absentisme crònic, que el curs passat va ser a secundària del 8,2%, uns 438.000 alumnes. L’alerta immediata als pares per SMS, el recurs a la justícia amb multes de fins a 750 euros o la supressió de les ajudes a les famílies amb menys recursos han tingut poc efecte. Així que, per assolir l’objectiu de reduir un 30% les absències injustificades, l’escola republicana ha optat per comprar l’interès dels alumnes.

EXPLICACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS DE LA NOTÍCIA/ARTICLE D’OPINIÓ:
-Tres col·legis francesos volen lluitar contra l’absentisme escolar premiant als alumnes econòmicament.
-El grau d’absentisme en aquella zona és d’un 17%, gairebé el doble de la mitjana nacional.
-Cada classe començarà amb 2.000€ que podran convertir-se en 8.000 o 10.000€ si aquesta funciona correctament.
-Els diners no van a les butxaques dels alumnes, sinó que aniran destinats a un projecte de final de curs, el carnet de conduir o un viatge conjunt.
-A Espanya no hi ha aquesta mesura, sinó que es donen beques a les famílies perquè els fills puguin estudiar i no hagin de treballar.
-La majoria dels polítics estan en contra d’aquesta mesura, menys el Ministre d’Educació Nacional, Luc Chatel, que creu que això funcionarà i es portarà a la pràctica per altres llocs del món.

REFLEXIÓ – COMENTARI PERSONAL:
-Per una banda estem en contra de que paguin als estudiants per assistir a classe ja que tothom té els mateixos drets.
-També hi estem en contra perquè creiem que podria passar que els que van a classe pels diners no deixin estudiar a la resta de companys que van allà a estudiar. El fet d’anar a classe no és el mateix que el fet d’anar a estudiar.
-Per altra banda creiem que els que van a classe podrien convèncer a la resta que no ho fan per que hi anessin, remarcant-los el tema dels diners.
-També creiem que és una bona mesura per combatre la delinqüència o si més no reduir-la, ja que allà el percentatge es molt alt.
-Finalment creiem que està bé prendre noves mesures per combatre l’absentisme escolar, ja que és molt elevat i totes les mesures anteriors havien fracassat.

Marta Alós i Estela Rossell